Resultats de la cerca

És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista…

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Monjo del monestir de Bury Saint Edmunds, sojornà un quant temps a París Seguint la tradició de Chaucer, la seva obra es basa, en part, en versions d’humanistes italians Fall of Princes de Boccaccio de De casibus virorum illustrium i The Troy-book d' Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne

D’origen bramànic, se li atribueix la fundació d’un temple de Śiva i d’un monestir a Śrineri Msore Els seus comentaris als Brahma-sūtra de Bādarāyaṇa , als principals Upaniṣad i al Bhagavad-Gītā en fan el més gran filòsof del Vedānta i de la filosofia advaita És autor també de l' Upadeśasāhasrī ‘Instrucció en mil versos’

Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs

Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en…

El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí

El seu nom resta unit a l’anomenada Taula de Peutinger , còpia d’un mapa —amb característiques de diagrama— de les rutes de l’imperi Romà, des d’Hispània i Britània fins a l’Índia El mapa datava de la segona meitat del s IV, i sembla que la còpia fou duta a Europa des d’un monestir de Jerusalem, on havia estat realitzada al s XIII Es conserva a la Nationalbibliothek de Viena

De família noble, abandonà el monestir de Fulda 1505 per portar una vida d’aventurer i dedicar-se als seus estudis Fou partidari d’Erasme i de la nova teologia, i defensà Reuchlin enfront dels dominicans de Colònia Fou un els autors de les Epistolae obscurorum virorum 1516, i ell mateix traduí els seus diàlegs a l’alemany Ajudà militarment Luter i, en ésser derrotats per Carles V, s’exilià a Suïssa