Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
consentiment universal
Filosofia
Acord de tots els homes sobre certes proposicions, considerat com a prova de llur veritat.
Tant la universalitat d’aquest consentiment com la prova que n'és derivada han d’ésser enteses en sentit moral més que no físic o literal
doxògraf
Filosofia
Compilador d’opinions, de sentències, etc.
En filosofia hom els esmenta en referir-se a la tradició doxogràfica que partí dels llibres 16 o 18 de Teofrast Physikōn dóksai ‘Opinions dels savis’, dels quals hom només conserva fragments d’un primer grup Les diferents sèries de doxografia poden ésser agrupades com a obres doctrinals, obres biogràfiques i les anomenades successions compilacions d’opinions d’acord amb la successió d’autors de diverses escoles
Rafael Barceló i Roig
Filosofia
Història
Lul·lista.
Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma
Pirró
Filosofia
Filòsof grec, sistematitzador de l’escepticisme.
D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó
principi de la dualitat indefinida
Filosofia
Segon dels principis de la realitat d’acord amb la doctrina dels principis que presumiblement fou impartida per Plató a la seva Acadèmia.
És subordinat al primer principi, en tant que necessàriament participa de la unitat originària Com a oposat a la unitat, és el principi de tot canvi, desigualtat i multiplicitat
pneumatologia
Filosofia
Cristianisme
Ciència de l’esperit.
El seu significat varia d’acord amb els diversos significats de pneuma En teologia designa la doctrina sobre l'Esperit Sant D’ençà de GWLeibniz i de ChWolff indica la part superior de la psicologia en tant que doctrina de l’esperit Més rarament, donada l’analogia entre pneuma i psique , és sinònim de psicologia Per a IKant és la psicologia metafísica, en què l’ànima és considerada una substància espiritual En la ciència de les religions hom utilitza el terme per a designar la ciència que s’ocupa de la natura dels esperits àngels i dimonis, éssers existents entre l’esfera divina i…
perspectivisme
Filosofia
Doctrina segons la qual les coses i el món en general han d’ésser considerats des de diferents punts de vista, per tal com cadascun ofereix una perspectiva única i indispensable per al coneixement del conjunt.
En aquest sentit la monadologia de Leibniz pot ésser qualificada de perspectivisme, així com la teoria de Nietzsche segons la qual el coneixement funciona d’acord amb les necessitats de l’ens cognoscent Ortega y Gasset defensà també el perspectivisme i l’obrí vers una dimensió històrica hi ha, segons ell, una sèrie de perspectives que només poden ésser descobertes en el curs de la història La reunió de perspectives efectives i possibles dóna la imatge veritable de cada cosa, i només ella pot fer conèixer la veritat absoluta En el pensament contemporani són nombroses les doctrines…
suarisme
Filosofia
Doctrina de Francisco Suárez i dels seus seguidors, tradicionalment representada pels jesuïtes.
Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució analogia de l’ens l’oposició a la distinció real defensada pel tomisme entre essència i existència i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho…