Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Johannes Trithemius
Filosofia
Historiografia
Nom llatinitzat amb què és conegut Johannes Heidenberg, humanista i historiador alemany.
Format a Trèveris, Colònia i Heidelberg, fou deixeble de Reuchlin i de Wimpfeling Monjo i abat de Sponheim 1483, hi aplegà una gran biblioteca — al Vaticà des del 1623 — fou també abat de Würzburg Erudit i polígraf, escriví obres d’alquímia i astrologia, bé que és famós com a historiador Catalogus scriptorum ecclesiasticorum, De viris illustribus Germaniae, Chronicon ducum Bavariae , etc
Ivo Salzinger
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista alemany.
Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakariyyā’ al-Rāzī
Filosofia
Metge i filòsof persa, més conegut a Occident per Razés.
Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…
Albert Magne

Albert Magne, segons un fresc de Tommaso da Modena (1352), a la sala capitular de l’antic convent de Sant Nicolau (Treviso)
©
Filosofia
Cristianisme
Savi i filòsof alemany.
Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…
lul·lisme
Filosofia
Moviment ideològic dels deixebles i els contraris de Ramon Llull entorn de les seves obres autèntiques o atribuïdes.
La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…