Resultats de la cerca

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la…

Cal distingir el neohegelianisme de l’anomenada Renaissance de Hegel, moviment centrat en la Fenomenologia de l’esperit  hegelianisme

Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes

Generalment hom en comptava quatre aigua, terra, aire i foc, corresponents a l’anomenada teoria dels quatre elements , la formulació més precisa de la qual correspon a Empèdocles sovint hi era afegit un cinquè element o quinta essència l’èter

Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…

Deixeble del filòsof Francesc Canals Vidal, es formà en l’anomenada Escola Tomista de Barcelona Des del 1989 és catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona D’entre els seus treballs cal esmentar Fenomenología descriptiva del lenguaje 1981, Ser y persona 1983 i Persona y modo substancial 1983

És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament

Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes És autor d' Erkenntnistheoretische Logik ‘Lògica gnoseològica’, 1878, Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik ‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894 i Die immanente Philosophie 1897

El seu nom resta unit a l’anomenada Taula de Peutinger , còpia d’un mapa —amb característiques de diagrama— de les rutes de l’imperi Romà, des d’Hispània i Britània fins a l’Índia El mapa datava de la segona meitat del s IV, i sembla que la còpia fou duta a Europa des d’un monestir de Jerusalem, on havia estat realitzada al s XIII Es conserva a la Nationalbibliothek de Viena