Resultats de la cerca

La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el “jo penso”…

Tanmateix, àdhuc en Kant —a qui correspon aquesta definició categorial de la unitat conceptual—, aquesta unitat no és sols una categoria, ans el tret característic i l’objecte determinant de tot el procés del coneixement n'és testimoni el fet que l’autor parla d' unitat transcendental de la apercepció amb relació a la síntesi suprema del coneixement

Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…