Resultats de la cerca

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit 1929 i…

Fill d’Aristó i Perictione i emparentat, per part de mare, amb una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, prengué part 409 aC en la guerra del Peloponès Després, pel seu parentiu amb Críties, un dels trenta tirans, intentà de participar en política, però aviat se'n decebé pels excessos d’aquells oligarques Havent rebut una acurada educació artística i gimnàstica, es decantà cap a la filosofia des que conegué Sòcrates, el 408 aC A la mort d’aquest 399 aC durant el període democràtic, fugí d’Atenes amb altres condeixebles i es refugià a Mègara, amb Euclides Mentrestant escriví…

La seva primera actuació política, contra Filip de Macedònia, consistí a organitzar una lliga de les ciutats gregues contra Macedònia, però, defraudat davant l’individualisme d’aquestes, afavorí una política d’aliança amb Filip Intervingué en l’anomenada pau de Filòcrates 346, on obtingué promeses de tolerància i diàleg per part de Filip Aquesta actitud li ocasionà l’acusació de traïció per part del seu rival Demòstenes, i s’establí la pugna entre dues concepcions la lluita contra Macedònia per la defensa de la democràcia d’Atenes Demòstenes i l’aliança com a mitjà de la unificació grega…

Fou un dels promotors de la segona lliga atenesa Dirigí l’exèrcit després de trencada la pau d’Antàlcides 387 aC Enviat el 371 aC a fer la pau amb Esparta enfront de Tebes, fou condemnat a mort pel fracàs de les gestions Aconseguí de fugir, però en tornar a Atenes fou executat

Ensenyà a Mitilene, Làmpsac i Atenes, on obrí, el 306 aC, una escola en un jardí Els seus deixebles el consideraren com un déu La seva doctrina epicureisme i la seva escola adquiriren, en morir ell, un caràcter religiós De la seva obra s’han conservat tres cartes a Heròdot, a Pítocles i a Meneceu i vuitanta aforismes, descoberts el 1822 en un manuscrit del Vaticà

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Deixeble de Plató, l’acompanyà en el seu tercer viatge a Sicília 339 aC Succeí Espeusip en la direcció de l’Acadèmia Hom li atribueix diverses classificacions del saber en lògica, física i ètica, dels seus graus saber com a tal, opinió i percepció i dels graus de veritat veritat completa, veritat incompleta i mescla de veritat i falsedat i de realitat intelligible, perceptible pels sentits i mixta Autor, sembla, de nombrosos llibres sobre qüestions matemàtiques i astrònomiques, de tendència platonicopitagòrica, només n'han estat transmesos alguns fragments

Nebot de Plató, el succeí en la direcció de l’ Acadèmia des del 347 aC S'oposà a la doctrina de les idees, i proposà de substituir-les pels nombres, com a entitats supremes També rebutjà la idea platònica del bé, que substituí per la raó

L’any 336 proposà al poble la concessió d’una corona a Demòstenes, proposta que Èsquines jutjà illegal i que obrí el famós procés Sobre la Corona , que guanyà Demòstenes

Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…