Resultats de la cerca

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior traducció i edició d…

Fou un dels principals representants del cercle de Viena De tendència neopositivista, aplicà els ideals del positivisme lògic als problemes socials i, juntament amb RCarnap, elaborà el fisicalisme Dirigí la International Encyclopaedia of United Science i és autor d' Empirische Soziologie ‘Sociologia empírica’, 1931, Einheitswissenschaft und Psychologie ‘Ciència unificada i psicologia’, 1933 i Le développement du Cercle de Vienne et l’avenir de l’empirisme logique 1935

Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897…

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische Philosophie ‘…

Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…

Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del…

Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen zur…

Ocupà diversos càrrecs en la milícia i publicà diferents estudis de ciència militar sobre història, política, sociologia i filosofia Filosòficament professà un monisme positivista Der positive Monismus, 1899 Positive Ethik , 1901, mentre que en sociologia —disciplina que considerà com a civilitzadora i que orientà en sentit evolucionista— abordà el problema del conflicte entre interessos individuals i socials sociologia dels interessos i influí en la primera sociologia nord-americana