Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Zeraḥya ben Iṣḥaq Gràcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge, filòsof i traductor jueu, de família barcelonina.
El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia Es conserven d’ell una desena de poesies religioses
Yosef Kaspí
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Judaisme
Filòsof, exegeta i lexicògraf jueu, exiliat de França per l’expulsió del 1306.
Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants
Leví ben Geršom
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta.
Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme
Pere Màrtir Bordoy i Torrents
Filosofia
Historiografia
Historiador de la filosofia, especialitzat en el Pròxim Orient.
Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles d’Orient 1919
Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran
Filosofia
Judaisme
Metge, rabí, filòsof i talmudista; fou versat en totes les ciències religioses i profanes.
Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una…
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Filosofia
Liturgista, biblista i traductor.
Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…
,
Tomàs d’Aquino
Filosofia
Cristianisme
Música
Teòleg i filòsof italià, conegut també pels títols de Doctor comú i Doctor angèlic.
El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…
,
Elio Antonio de Nebrija
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què és conegut Antonio Martínez de Cala, humanista sevillà.
Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…