Resultats de la cerca

Es doctorà en filosofia i teologia a València Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea aconseguí un benefici a la seu Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793, una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793 i un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico 1793

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…

Llicenciat 1979 i doctorat 1988 en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha estat professor 1988 i catedràtic 2001 a la Facultat de Filosofia Professor a l’ensenyament secundari 1979-84 i a la UB des del 1984 Ha estat professor visitant en diverses universitats Stanford, Nova York, Oxford, Lisboa El seu camp de treball se centra en la història de la filosofia analítica, el concepte semàntic de la veritat i la teoria de la correspondència, entre d’altres Ha publicat nombrosos articles i és autor dels llibres Las palabras, las ideas y las cosas 1996 i Relatar lo ocurrido como invención…

Doctor en teologia per la Universitat de Münster i en filosofia per la de Barcelona, és catedràtic de filosofia a la Universitat de les Illes Balears des del 1998, on exerceix des del 1977 S'ha interessat especialment en la filosofia del llenguatge, l’antropologia filosòfica, l’ètica i la història de la filosofia moderna i contemporània, particularment l’alemanya Fou vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres 1982-1987 i director de l’Escola Universitària de Treball Social de la UIB 1987-1998 És autor d’una extensa producció filosòfica, que comprèn, entre llibres, articles i…

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley 1979-81 i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura 2002-08 Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la…

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines  La Religión ,  La Civilización  1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…