Resultats de la cerca

En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic

Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses Cervera 1753 com a matemàtic,…

Segons els diferents nivells cognoscitius hom pot parlar de coneixement sensitiu o sensible i de coneixement intellectiu o intellectual , pròpiament humà

Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural estabilizada y…

Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement…

El 1448 fou cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim Protegit pel Panormita, entrà a la seva acadèmia on prengué el nom de Gioviano la presidí a la seva mort i d’ell prengué el nom definitiu, Academia Pontaniana Li fou confiada l’educació del príncep Carles de Viana i d’Alfons, fill de Ferran I de Nàpols Entrà a la secretaria reial Defensà amb la ploma i l’espasa el rei Ferran I en la lluita contra el pretendent angeví 1458-64 i en consagrà les gestes en De bello neapolitano El 1481 acompanyà Alfons a la reconquesta d’Otranto i intervingué en les negociacions amb Venècia 1484 i amb el papa…

Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…

Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada, les formes d’…

El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…

Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…