Resultats de la cerca

Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o doctrina de l’…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del…

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…

Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

Estudià a Lovaina i a Wittemberg i fou professor a Cambridge Traduí el Nou Testament al castellà 1543, per la qual cosa fou empresonat a Brusselles Aconseguí de fugir i es dedicà de ple a la Reforma

Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué de fugir i fou…

Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a…

Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intellectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final que s’inclinava per…

Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració…