Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental,…
categoria
Filosofia
Concepte fonamental en el sistema de referències mentals d’un filòsof (o una tendència, o una època) o d’un tipus d’activitat humana.
Així, hom parla, per exemple, de categories hegelianes, existencialistes, medievals, psicològiques, polítiques, etc
unitat
Filosofia
Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cada un dels quals és predicat.
Tanmateix, àdhuc en Kant —a qui correspon aquesta definició categorial de la unitat conceptual—, aquesta unitat no és sols una categoria, ans el tret característic i l’objecte determinant de tot el procés del coneixement n'és testimoni el fet que l’autor parla d' unitat transcendental de la apercepció amb relació a la síntesi suprema del coneixement
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
hàbit
Filosofia
Disposició a ésser o a actuar d’una determinada manera.
És un terme utilitzat sobretot per Aristòtil, per a reflexionar entorn de la natura humana, bé sigui des del punt de vista del seu comportament o dels seus coneixements Aristòtil distingeix dos tipus d’hàbit, l’hàbit com a categoria i l’hàbit com a qualitat Com a categoria, l’hàbit és només una disposició i per tant no implica una possessió permanent, sinó accidental L’hàbit com a qualitat és una possesió permanent, com per exemple quan algú posseeix una virtut Els escolàstics, en concret Tomàs d’Aquino, es preocuparen de la noció d’hàbit com a qualitat John Locke es…
temporalitat
Filosofia
Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
Subratllada ja des de Kant, la temporalitat ha assolit el paper de gran categoria filosòfica al s XX, sobretot en l’existencialisme heideggerià
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
presència
Filosofia
Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers.
judici assertori
Filosofia
En Kant, el judici la modalitat del qual correspon a la categoria d’existència, distinta de la de necessitat.
És el que hom anomena veritat de fet
passió
Filosofia
Psicologia
Categoria aristotèlica, contraposada a l’acció, que expressa l’estat d’un ens afectat per l’acció d’un altre.