Resultats de la cerca

Eslavòfil el seu pern mental girà entre la tensió Europa-Rússia i la clivella ciència-fe O kharaktere prosveščenija Evropy i ego otnošennii k proveščeniiju Rossii ‘El caràcter de la civilització d’Europa i les seves relacions amb la de Rússia’, 1852 és una defensa de la Rússia feudal i ortodoxa

Desenvolupà una antropologia filosòfica adreçada a proporcionar les bases per a l’afirmació de la llibertat, la personalitat i la vida espiritual de l’home enfront dels resultats de la civilització Escriví El perfil del hombre y la cultura en México 1934, Hacia un nuevo humanismo 1942 i Estudio de estética publicada el 1963

Les seves novelles Pożegnanie jesieni ‘L’adeu a la tardor’, 1927 i Nienasycenie ‘Insaciabilitat’, 1930 expressen, sota una forma grotesca, els pressentiments catastròfics de l’autor sobre la civilització actual Excellí particularment en el drama fou un precursor de teatre d’avantguarda, com en W małym dworku ‘En la petita masia’, Szewcy ‘Els sabaters’, Bzik Tropikalny ‘La folla tropical’ i Matka ‘La mare’

Diplomàtic de professió, recorregué diversos països Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià també la novella Les Pléiades , 1874, però l’obra que el féu famós és l' Éssai sur l’inégalité des races humaines 1853-55, on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca o ‘ària’, com ell l’anomenà Tot i el seu caràcter pseudocientífic,…

Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important per les…

El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de…

Primer pensador històric del taoisme , la seva obra és una de les millors de la prosa xinesa, tot i la seva dificultat d’interpretació Exposà el seu pensament a través de conceptes i, sobretot, d’exemples, mites i allegories Proposà una saviesa basada en la connaturalitat la veritable virtut, incompatible amb qualsevol esforç, és espontània i s’identifica amb la natura de les coses i amb el tao El coneixement d’aquest principi universal, etern i indefinit, comporta la desaparició de totes les distincions, el menyspreu del raonament lògic i la relativització del judici moral Contràriament a…

Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro  Madrid, Mirador ,  La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…

Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs…

Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…