Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
escepticisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
L’escepticisme sorgí davant la varietat i contrarietat d’opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme Des d’un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l’adopció, com a única actitud, de l' epokhé L’escepticisme, com a doctrina, fou sistematitzat per primera vegada per Pirró d’Elis, i Arcesilau de Pítana, cap de l’Acadèmia, l’introduí en el platonisme Li donaren de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
sentit
Filosofia
Psicologia
Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica.
aprehendre
Filosofia
En l’escolàstica, conèixer d’una manera immediata, considerant aquest coneixement com a acció del subjecte cognoscent sobre l’objecte.
criticisme
Filosofia
Corrent filosòfic que considera la teoria o crítica del coneixement com a saber independent i fonamental i hi basa la seva recerca filosòfica.
Sosté la primacia de la investigació del conèixer sobre la de l’ésser, parteix d’una inicial confiança en la raó humana i adopta una posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme
Cesare Burali-Forti
Lògica
Filosofia
Lògic italià.
Féu conèixer els treballs de Giuseppe Peano , del qual fou collaborador Ideà l’antinòmia o paradoxa que duu el seu nom 1897, segons la qual la collecció dels ordinals no és un conjunt , i que Georg Cantor estudià posteriorment
Demòcrit
Filosofia
Filòsof grec.
Successor del seu mestre Leucip en la direcció de l’escola d’Abdera, fou contemporani i, segons que sembla, rival de Plató, el qual, tot i conèixer la seva obra, mai no en féu esment Desenvolupà el sistema atomista atomisme , iniciat per Leucip, i l’amplià amb aplicacions psicològiques i morals