Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella filosòfica La…
no-res
Filosofia
Concepte límit amb què hom significa la negació absoluta, l’absència de l’ésser, la no-existència o la destrucció de tot ésser.
El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només…
neoplatonisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que assolí el desenvolupament màxim als segles II-IV dC.
En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…