Resultats de la cerca

Si hom entén aquesta com a consciència humana, l’afirmació de la realitat material dóna lloc al realisme, en contraposició a l'idealisme si hom entén alhora la mateixa consciència divina de la qual, per tant, la realitat existent resta independitzada, incideix en el materialisme, en contraposició a l'espiritualisme

Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme

En aquest sentit hom parla d' existència ideal, mental o lògica , en contraposició a l’existència pròpiament dita o existència real Així mateix, hom sol distingir entre existència matemàtica i existència física

L’ús cartesià, en aquest sentit, defineix la matèria com a cosa extensa i l’home com a cosa pensant Generalment, però, hom empra el mot cosa en filosofia moral, en contraposició a les persones, significant que aquestes no poden ésser reduïdes a mitjans

L’hellenisme i sant Pau contraposen l’home pneumàtic espiritual a l’home psíquic purament humà, anímic i al carnal i indiquen que el primer posseeix l’esperit o l’Esperit Sant Desenvolupant aquesta contraposició, alguns gnòstics gnosticisme anomenaren pneumàtic l’home arribat a la plena possessió de l’esperit o de la gnosi

En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest

Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…

Hom empra generalment el mot fent referència a la causa eficient i en contraposició a finalitat La regularitat de la relació de causa a efecte troba la seva formulació en el principi de causalitat tot fenomen té una causa i en la llei de causalitat en les mateixes circumstàncies, les mateixes causes produeixen els mateixos efectes

La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…

Vinculat intrínsecament a la doctrina platònica del món intelligible, en contraposició al món de la realitat sensible, el concepte filosòfic d’opinió o dóxa ha derivat en el sentit de significar un tipus peculiar d’afirmació tant més propera a la ciència com més probables siguin les raons en què es fonamenta i en la qual resta sempre oberta la possibilitat que l’afirmació contrària sigui la veritable