Resultats de la cerca

L’antilogia fou suposada pels sofistes i els estoics en afirmar la possibilitat que hi ha tantes raons per a defensar una tesi com per a defensar la tesi contrària

En la seva obra Tractatus de veritate prout distinguitur a revelatione, a verisimile, a possibile et a falso 1624 propugnà una religió natural, contrària a les religions positives i als escèptics

Vinculat intrínsecament a la doctrina platònica del món intelligible, en contraposició al món de la realitat sensible, el concepte filosòfic d’opinió o dóxa ha derivat en el sentit de significar un tipus peculiar d’afirmació tant més propera a la ciència com més probables siguin les raons en què es fonamenta i en la qual resta sempre oberta la possibilitat que l’afirmació contrària sigui la veritable

Adoptat pel sociòleg francès AEspinas 1844-1922, el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per TMKotarbiński 1886-1981, del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia com l’estudi de les…

De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi Autodidacte, començà a conrear la novella i el periodisme Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927 Collaborà a la Revista de Catalunya , Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism , Revista de Ideas Estéticas , etc Professor 1943 i catedràtic 1950 d’estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la tradició de l’Escola…

Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana És autor de L os colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’…

Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional

De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…

Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres palesen una…