Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu i collaborà en el Corpus Aristotelicum En el seu pensament prevalen les qüestions de lògica, d’ètica i de teologia

Conservà el Corpus Aristotelicum , recollit primer per Apellicó i portat després a Roma per Sulla com a botí de guerra Emprà per primera vegada el nom de metafísica per a designar la “filosofia primera” d’Aristòtil

La seva personalitat, com a creador de l' atomisme , i la seva existència foren negades per l’escola epicúria i, a partir del 1880, per filòlegs importants Es pot conjecturar, però, que Leucip fou l’autor de dos tractats — El gran ordenament i Sobre l’intellecte —, inclosos probablement en el corpus de Demòcrit, el seu deixeble o collega

Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó

La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les recopilacions d’…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…

El bloc ideològic més constant és constituït per les tesis de la unitat del saber filosoficoecològic, l’exemplaritat, la primacia de la voluntat sobre la intelligència tant en Déu com en l’home, la necessària illuminació divina de l’enteniment humà per a assolir veritats absolutes de qualsevol ordre, el pessimisme sobre les possibilitats morals de la natura humana i la consegüent preeminència de la gràcia, l’espiritualitat mística La indiscutida autoritat d’Agustí durant tota l’alta edat mitjana fa que aquest corpus doctrinal aparegui en gairebé tots els seus principals…

D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya 1919 Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College 1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president 1966-75 Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees…

Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la…