Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
error
Filosofia
Acció d’equivocar-se, de jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés.
La noció d’error depèn, dins cada escola, del propi criteri de veritat
necessari | necessària
Filosofia
Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se.
S'oposa a contingent, així com a allò que gaudeix de llibertat El concepte de necessari depèn de la idea que hom tingui de la necessitat
a priori
Filosofia
Expressió llatina que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’; ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’ (deducció).
Kant entengué per coneixement a priori aquell coneixement la forma del qual no depèn de l’experiència, sinó que, al contrari, és condició que possibilita aquesta, i en aquest sentit, lògic i no cronològic, és primer que l’experiència i per això universal i necesari
atomisme lògic
Filosofia
Teoria de Bertrand Russell i de Ludwig Wittgenstein (en la seva primera època) segons la qual l’estructura del món és composta d’uns elements absolutament primers coneguts immediatament ( by acquaintance
), i que són el residu últim de l’anàlisi lògica.
A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria…
Giovanni Gentile
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog italià.
Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria…
coneixement
Filosofia
Funció i acte intel·lectuals, mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix com a tal en reconèixer-lo com a realitat en si.
Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà ha estat una…
ètica de situació
Filosofia
Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a irrepetible i…
aseïtat
Filosofia
Terme filosòfic, format a partir de l’expressió llatina a se,
que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.
La teologia l’aplica a Déu, en oposició als éssers creats, que són ab alio procedents d’un altre ésser
esperit
Filosofia
Religió
Principi actiu que hom estableix com a intrínsecament, tot i que no sempre absolutament, independent en general de la matèria i àdhuc, sovint, com si s’hi contraposés.
En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans creuen en una…