Resultats de la cerca

El 1470 era ja secretari de Joan II, i el 1480 era protonotari apostòlic i cronista de Ferran II Fou preceptor de la infanta Isabel Residí molt de temps a Barcelona, i mantingué relació literària amb Pere Miquel Carbonell Vinculat al cercle de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, li dedicà el seu Carmen bucolicum Roma 1485 El seu germà Alessandro Geraldini Amelia, Úmbria 1455 — Santo Domingo 1525, eclesiàstic, fou preceptor de les filles de Ferran II, estigué en contacte sobretot amb Lucio Marineo Siculo i Pietro Martire di Anghiera, i, a Barcelona, amb Pere Miquel Carbonell Anà a…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a…

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del Repetitio de…

Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…