Resultats de la cerca

Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La…

Dirigí les revistes “Die Welt”, “Der Jude” i “Die Kreatur” Creà un institut per a l’educació dels jueus adults, i collaborà en la traducció alemanya de l’Antic Testament 1924-54 En temps de Hitler fugí a Palestina, on treballà per l’entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l’autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l’home,…

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…