Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
antítesi
Filosofia
Oposició entre dos termes o dues proposicions.
Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi
principi de contrarietat
Filosofia
Enunciat que estableix la impossibilitat que dues proposicions contràries siguin veritables totes dues, però sí que poden ésser falses.
antinòmia
Filosofia
Contradicció entre dues proposicions que, considerades separadament, tenen tantes raons justificadores l’una com l’altra.
Kant, en la dialèctica transcendental, segona secció de la primera part de la Crítica de la raó pura , dóna el nom d’antinòmies de la raó pura a les contradiccions en què aquesta es troba en la cosmologia racional, quan usa les idees transcendents per tal d’assolir coneixements relatius al món cosmos Kant formula quatre antinòmies, que impliquen la crítica a la metafísica tradicional La primera es refereix a l’eternitat i a la infinitud del món la segona, a la natura de la substància la tercera, a l’existència d’un determinisme universal, i la quarta, a l’existència d’un ésser absolutament…
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna…
escola hegeliana
Filosofia
Conjunt dels seguidors de Hegel.
Com a escola es divideix pròpiament en dues branques la dreta hegeliana , teista, i l' esquerra hegeliana , atea, integrada pels anomenats joves hegelians hegelianisme
Isaac de La Peyrère
Filosofia
Humanista occità.
En dues obres del 1655 sostingué la idea de l’existència d’homes anteriorment a Adam els preadamites, que li valgué la persecució de la inquisició castellana, de la qual, però, es pogué escapolir
sentit
Filosofia
Psicologia
Zoologia
Facultat d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència
Leví ben Abraham ben Ḥayyim
Filosofia
Filòsof jueu.
És autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefeš we-ha-Leḥašim , en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat Ḥen El 1305 residia a Perpinyà Fou excomunicat i perseguit pels antimaimonistes, contraris a les seves interpretacions allegòriques de la Bíblia
S
Filosofia
Figura lul·liana circular que es refereix a l’ànima, una de les cinc principals emprades per Ramon Llull en la seva Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272.
La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna