Resultats de la cerca

Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se més per les…

Anomenat també Simonides Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph 1587 i Penthesilea 1618, inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki ‘Idillis’, 1614, en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton,…

Fou professor a la Universitat de Princeton des del 1977 Elaborà una semàntica que portà a un nou examen de la noció d’essència Un concepte bàsic en la semàntica de Kripke és el de designador rígid i, contraposat a aquest, el de designador accidental Els noms, propis o no, són designadors rígids, i els descriptors són designadors accidentals Això el conduí a entendre de manera diferent conceptes com necessitat, identitat, propietat, etc Una de les conseqüències més destacables d’aquesta teoria és que no hi ha identitat psicofísica, ja que un cos sense vida persisteix sense …

Obtingué el doctorat a la Universitat d’Oxford i és professor de filosofia a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley Es dedicà a l’estudi del llenguatge, especialment la parla, com una forma de conducta governada per regles A partir del 1976 la filosofia de la ment ocupà el centre del seu interès Amb la seva obra Intentionality 1983 plantejà una teoria sobre el contingut dels estats i els esdeveniments mentals Criticà l’assimilació, per part d’alguns pensadors, de la ment humana amb els ordinadors i s’interessà per problemes morals, particularment per l’anàlisi de les…

Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric relativisme…

Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827

L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register  1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al…