Resultats de la cerca

Fou formulada per Richard Avenarius

Fou membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca És autor de diverses memòries sobre l’agricultura 1797 i la ramaderia a Mallorca 1798 i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç 1798 i 1802

Autor, entre altres obres, dels tractats Metaphysik 1841 i Logik 1843, als quals corresponen els dos volums del System der Philosophie 1874-79, es proposà, bé que començà com a fisiòleg, d’establir una filosofia que combinés la tradició idealista alemanya amb una sòlida visió de les ciències de la natura Introduí el concepte de “valor” en ètica

De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”

Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907

Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom

Centrà el seu treball en l’estètica, camp en el qual intentà d’establir un cos de principis que permetessin una anàlisi de la creació artística independent d’explicacions genètiques o històriques També féu estudis de psicologia Entre les seves obres cal esmentar Die Grundfragen der Gegenwärtigen Aesthetik ‘Les qüestions fonamentals de l’estètica actual’, 1904 i Das Ich, der Traum, der Tod ‘El jo, el somni, la mort’, 1947

Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement