Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Francisco Alvarado
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Dominicà, escriptor i pensador; fou conegut pel pseudònim el Filósofo Rancio, amb el qual signà les Cartas críticas de un filósofo rancio (1813-16).
Obtingué fama de predicador i polemista, i en les seves obres tracta de tota classe de temes culturals i polítics de l’època
Yom Ṭob ben Abraham Išbilí
Filosofia
Judaisme
Rabí, talmudista i filòsof, deixeble, a Barcelona, de Šelomó ben Adret, que succeí com a cap espiritual del judaisme sefardita.
El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud
Abū Isḥāq al-Biṭrūğī
Astronomia
Filosofia
Astrònom i filòsof andalusí, conegut també com Alpetragius
.
Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529
Szymon Szymonowic
Filosofia
Literatura
Poeta i humanista polonès.
Anomenat també Simonides Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph 1587 i Penthesilea 1618, inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki ‘Idillis’, 1614, en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons
Yang Xiong
Filosofia
Filòsof xinès.
Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort
Maffeo Vegio
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
Datari i canonge de Sant Pere del Vaticà, el 1455 ingressà a l’orde augustinià Adquirí una fama molt notable amb les seves obres De verborum significatione —en la qual explica molts termes del Digest —, De rebus memorabilibus basilicae SPetri —primer estudi d’arqueologia cristiana— i De educatione liberorum clarisque eorum moribus —exaltació de l’ideal humanístic de la cultura com a formació de la personalitat—
Iacopo Sadoleto
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Cardenal i humanista italià.
Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat
Miquel Torres
Filosofia
Història
Lul·lista.
Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651 Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic en la causa de beatificació de Ramon Llull Gaudí de fama com a orador Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull 1645
Hipèrides
Filosofia
Història
Política
Orador i polític atenès, deixeble d’Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató.
Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…
Abraham ibn Dā‘ūd
Filosofia
Literatura
Escriptor, metge i filòsof hebreu.
Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella