Resultats de la cerca

Amb aquest, en efecte, hom considera que neixen la filosofia moderna i el racionalisme, doctrina que tingué assenyalats representants a França, com N de Malebranche 1638-1715 i B Pascal 1623-62, el qual intentà d’harmonitzar el racionalisme cartesià amb la fe Descartes edificà sobre la raó una metafísica que proporcionà els trets característics a les posteriors metafísiques de la filosofia moderna, i àdhuc el materialisme del s XVIII en fou influït Durant la Illustració la filosofia francesa es caracteritzà per la desconfiança envers els grans sistemes precedents i per un…

De família jueva, el seu pare s'uní a les brigades internacionals de la Guerra Civil Espanyola i a la resistència contra els nazis a la Segona Guerra Mundial, després de la qual inicià un pròsper negoci de comerç de fusta El 1954 la família emigrà a Paris Bernard-Henry Lévy estudià filosofia a l'École Normale Superieure, on tingué com a professors Jacques Derrida  i Louis Althusser , els quals sobretot el segon, juntament amb l'atmosfera del maig del 1968, marcaren el decantament esquerrà de la seva joventut Graduat el 1971, formà part del Grup d'Experts, del líder socialista i futur…

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han…

Baró de Clootz, fou company d’estudis de Lafayette i Montesquieu ingressà, després, a l’escola militar prussiana, però tornà a París 1776, on es distingí per la seva oposició al cristianisme Durant la Revolució Francesa destacà pel seu radicalisme jacobí i per les seves excentricitats Obtingué la ciutadania francesa 1792, i fou diputat Enemic de Robespierre, aquest l’involucrà en el procés contra els hebertistes i el condemnà a la guillotina

Lluità a la guerra dels Set Anys a favor d’Àustria Partidari de la Revolució Francesa, s’establí a París 1792 Escriví Il vero despotismo 1770, Ricerche sulla scienza dei governi 1790 i Lettres aux souverains sur la Révolution française 1793

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent

Molt vinculat als enciclopedistes, el seu llibre De l’esprit 1758 fou cremat públicament i prohibit Materialista i sensualista, fonamentà la moral en l’interès social Fou un dels precursors ideològics de la Revolució Francesa Entre les seves obres pòstumes cal esmentar De l’homme, de ses facultés intellectuelles et de son éducation 1772

Home combatiu, defensà, contra el racionalisme de JH Kellgren, un concepte de la poesia lliure, segons els models de Shakespeare i Goethe, que illustrà amb Passionerna ‘Les passions’, 1781 La seva obra més important, En kritik över Kritiker ‘Crítica de crítiques’, 1791-92, fou la llavor del vigorós moviment romàntic escandinau Morí a l’exili per defensar la llibertat d’expressió i publicació, així com la Revolució Francesa

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…