Resultats de la cerca

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara…

Equival a la metàfora

Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques , acústiques, etc així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives , etc Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o intellectual, i interna o externa— d…

En la filosofia escolàstica tradicional el fantasma equival a allò que hom anomena modernament fenomen

Aquest concepte implica la visió tradicional grega de l’ànima, on aquesta és vista com una taula rasa Més modernament, sobretot amb David Hume, s’han distingit les impressions i les idees Les impressions tenen més vivacitat que les idees, i aquelles es poden dividir en impressions de sensació i impressions de reflexió Quan hom reflexiona es té percepció de les sensacions, però aquestes són menys vives que les impressions de sensació

En la filosofia de Plató, és dit de la imatge de les coses quan hom les contempla en el seu caràcter ideal, que reflecteix la seva essència Aquest terme també té una gran influència en la fenomenologia de Husserl reducció eidètica

D’una intelligència prodigiosa, és autor de nombrosos tractats filosòfics, fonamentats en el Vedanta , on sosté un monisme pur śuddh-advaita Oposat a la vida ascètica, predicà una devoció amorosa i joiosa envers Krixna, sota la forma d’amant de les pastores gopī de Mathura Les representacions cultuals d’aquest amor donaren lloc a abusos, i sota aquesta imatge els gurus de la secta reclamaven sovint el dret de cuixa