Resultats de la cerca

Difongué la doctrina cínica per l’Imperi Escriví Εψβοικόέ , sobre l’economia de Grècia, i Τροικόέ , sobre la guerra de Troia, i vuitanta discursos

Pel fet d’haver participat en un complot fracassat, hagué de traslladar-se a Rússia En missió diplomàtica al servei del tsar, anà a la Xina 1675-78, cosa que li serví per a escriure dues obres d’un gran valor documental Itinerariul siberian ‘Itinerari siberià’ i Descrierea Chinei ‘Descripció de la Xina’ Traduí del grec la Bíblia 1667 i una primera història de l’imperi Otomà

El seu nom resta unit a l’anomenada Taula de Peutinger , còpia d’un mapa —amb característiques de diagrama— de les rutes de l’imperi Romà, des d’Hispània i Britània fins a l’Índia El mapa datava de la segona meitat del s IV, i sembla que la còpia fou duta a Europa des d’un monestir de Jerusalem, on havia estat realitzada al s XIII Es conserva a la Nationalbibliothek de Viena

Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica

Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de distanciar-se…

En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…

Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons Durant la Guerra Gran fou capità de sometents L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apellació de Barcelona Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres…

Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…

Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…

Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…