Resultats de la cerca

Hom parla, en aquest sentit, del formalisme lògic lògica formal, kantià ètica formal kantiana, sociològic sociologia formal de Simmel, etc

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…

De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement

Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832

Professor a Berlín 1893, desenvolupà el seu pensament filosòfic, fonamentat en una concepció kantiana, en el sentit d’un sistema monista idealista En el camp de la pedagogia és fonamental la seva obra en dos volums Geschichte des gelehrten Unterrichts auf den deutschen Schulen und Universitäten vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart ‘Història de la instrucció acadèmica en les escoles i universitats alemanyes des de la fi de l’edat mitjana fins al present’, 1885, on propugnà la importància dels estudis tècnics i científics en l’ensenyament secundari, i establí les bases de…

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion…

Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i…