Resultats de la cerca

Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…

Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses

Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid Collaborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola” Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional El comunismo El derecho al…

Ja a dotze anys s’havia fet remarcar en una discussió pública a la Universitat de València El 1789 ingressà al convent de Santa Caterina de Siena de Palma Mallorca Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas 1781, i escriví algunes poesies religioses en castellà

Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’alliberés del…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona  fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…

Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó 1925 El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán Colòmbia, i després al Liceo Benalcázar de Cali Visqué, des del…

El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i filòsofs

Comte de Peñaflorida Fou un dels fundadors de la societat cultural illustrada coneguda per Los Caballeritos de Azcoitia 1748, que donà lloc a la Sociedad Económica Bascongada de Amigos del País, de la qual fou director, i a un seminari de Bergara, centres, tots dos, de pensament illustrat Publicà Los aldeanos críticos 1758, en resposta a José Francisco de Isla, i un Ensayo de la Sociedad bascongada de amigos del país 1766

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…