Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
altruisme
Filosofia
Doctrina que posa com a fi de la conducta moral l’interès d’altri com a tal, per oposició a l’hedonisme, l’egoisme i l’utilitarisme, segons els quals el mòbil de la conducta és l’interès propi, i l’interès d’altri n’és una conseqüència derivada.
El mot fou creat per AComte
vivència
Filosofia
Psicologia
Experiència viva, profunda i personal, de caràcter generalment afectiu, que comporta una mena d’identificació íntima entre l’objecte experimentat i el subjecte.
Traducció del mot alemany Erlebniss , la vivència fou estudiada per Dilthey i Husserl L’ús, generalitzat, del terme té unes connotacions intimistes i alhora interpersonals molt peculiars
Antoine-Louis-Claude Destutt de Tracy
Filosofia
Història
Política
Filòsof i polític francès.
Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte
sodomia
Filosofia
Psicologia
Dret penal
Homosexualitat masculina.
El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi , volgueren conèixer els visitants de Lot la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans Anomenada “pecat…
Dasein
Filosofia
Terme comú en la filosofia de l’existència, de significació, però, molt diversa.
Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel
cosa
Filosofia
Realitat substancial.
L’ús cartesià, en aquest sentit, defineix la matèria com a cosa extensa i l’home com a cosa pensant Generalment, però, hom empra el mot cosa en filosofia moral, en contraposició a les persones, significant que aquestes no poden ésser reduïdes a mitjans
reïficació
Filosofia
Acció i efecte de convertir un concepte abstracte en cosa o de concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Traducció del terme alemany Verdinglichung , el mot “reïficació” —com el seu sinònim “cosificació”— ha estat referit filosòficament a la tendència pròpia del fisicalisme, en oposició al fenomenisme o al processualisme Actualment hom l’empra sobretot en relació amb la tendència que redueix l’ésser humà a una simple cosa o objecte
joc de llenguatge
Filosofia
Concepte desenvolupat per Wittgenstein en la seva obra Investigacions Filosòfiques i referit als diferents usos del llenguatge.
En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic
causalitat
Filosofia
Influx de la causa en l’efecte i la relació que en resulta.
Hom empra generalment el mot fent referència a la causa eficient i en contraposició a finalitat La regularitat de la relació de causa a efecte troba la seva formulació en el principi de causalitat tot fenomen té una causa i en la llei de causalitat en les mateixes circumstàncies, les mateixes causes produeixen els mateixos efectes
Wang Si
Filosofia
Història
Filòsof xinès, un dels principals representats del neotaoisme posterior a la dinastia han.
Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa