Resultats de la cerca

De formació neokantiana, evolucionà cap a una posició pròxima al hegelianisme S'interessà per la relació entre la lògica i els valors i pel problema de la significació de la cultura actual Obres importants seves són Die Philosophie im Zeitalter des Spezialismus ‘La filosofia a l’època de l’especialització’, 1925 i Wertwissenschaft ‘Ciència del valor’, 1932-33

Professor a Marburg 1885-1922, fou, amb Hermann Cohen, el màxim representant de l’escola neokantiana de Marburg És autor de Sozialpädagogik ‘Pedagogia social’, 1899, Platons Ideenlehre ‘Doctrina platònica de les idees’, 1903, Philosophie und Pädagogik ‘Filosofia i pedagogia’, 1909, Pestalozzi 1909, Die logischen Grundlagen der exakten Wissenschaften ‘Els fonaments lògics de les ciències exactes’, 1910 i Sozialidealismus ‘Idealisme social’, 1920

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement

Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de…

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del sentiment pur…