Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
providència
Filosofia
Religió
Previsió i cura que Déu té del procés del món i, particularment, de l’existència dels homes, inclosa llur llibertat.
Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…
mite
Filosofia
Religió
Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en…
Joan Lluís Vives i Marc
Estàtua de Joan Lluís Vives i Marc, obra de Josep Aixa (1880), al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i filòsof.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…
, ,