Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
antítesi
Filosofia
Oposició entre dos termes o dues proposicions.
Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi
apol·lini | apol·línia
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’impuls intel·lectual que representa l’ideal d’ordre, mesura i harmonia.
En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l’oposició entre un element apollini i un de dionisíac, definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l’afirmació del segon
monisme
Filosofia
En oposició a dualisme, doctrina que només admet una espècie de substàncies.
En aquest sentit ampli, són monistes tant els materialistes com els espiritualistes
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el…
aseïtat
Filosofia
Terme filosòfic, format a partir de l’expressió llatina a se,
que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.
La teologia l’aplica a Déu, en oposició als éssers creats, que són ab alio procedents d’un altre ésser
dogmatisme
Filosofia
Posició epistemològica que pressuposa, amb una il·limitada confiança en la raó, l’absoluta coincidència entre subjectivitat i objectivitat en l’acte de coneixement.
Segons Kant, el dogmatisme fou conreat per tota la metafísica anterior a ell, i en aquest sentit hom contraposa dogmatisme a criticisme En un sentit més ampli, hom parla de impròpiament del dogmatisme en oposició a l’escepticisme
Abū Isḥāq al-Biṭrūğī
Astronomia
Filosofia
Astrònom i filòsof andalusí, conegut també com Alpetragius
.
Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529
aparença
Filosofia
Aspecte que presenta una cosa a diferència, i fins i tot en oposició, del seu ésser veritable.
La relació entre l’aparença i l’ésser veritable o essència d’una cosa ha estat considerada un dels punts principals de la teoria del coneixement i ha donat lloc a diverses respostes l’aparença oculta de l’ésser veritable de les coses Parmènides i Plató l’aparença és el punt de partida del coneixement de l’ésser veritable Aristòtil l’aparença és la cosa tal com és per a l’experiència humana, contraposada a la cosa tal com és en ella mateixa Kant l’aparença té una forma d’ésser diferent de la realitat, és a dir existeix, però no subsisteix Bradley fenomen