Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors…
facultat
Filosofia
En la filosofia escolàstica, poder d’obrar (habilitas ad agendum); es contraposa a propietat (habilitas ad patiendum).
Miquel Surís i Baster
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat en filosofia 1845 i en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, on fou professor de lògica, traduí el Cours de philosophie de Gérusez al castellà 1847 i publicà La paz en el siglo XIX o teoría sobre el poder político y rehabilitación del poder moral en Europa 1851 Fou diputat a les corts constituents del 1854
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria…
Thomas Hobbes
Filosofia
Filòsof anglès.
Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…
potència
Filosofia
Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella.
axiomàtica
Filosofia
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes no contradictoris i independents que es formulen per a poder desenvolupar una teoria d’una manera deductiva lògicament correcta.
La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que cada un…
antítesi
Filosofia
Oposició entre dos termes o dues proposicions.
Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi
Gauniló
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i monjo benedictí.
És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament
P’otr Berngardovič Struve
Economia
Filosofia
Economista i filòsof rus.
De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina