Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
possible
Filosofia
Allò que té possibilitat, que resta en possibilitat, sia simplement lògica o sia real i física.
El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a…
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria…
transcendència
Filosofia
Religió
Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, entesa aquesta en sentit kantià, és a dir, que resta més enllà de l’espai i el temps.
Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El…
agatodicea
Filosofia
Disciplina que justifica el bé, estudia com és possible i quines formes pot adoptar.
compossible
Filosofia
En la filosofia de Leibniz, possible
que poden coexistir realitzats en el mateix món.
No tots els possibles són compossibles
acte
Filosofia
Per a la tradició aristotèlica, estat d’existència real, com a oposat a potència
o existència possible.
immanència
Filosofia
Qualitat del que és inherent a un éssers o a un conjunt d’éssers i no és el resultat d’una acció exterior a ells.
Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món
acte de l’home
Filosofia
Segons l’escolàstica, acte irreflexiu, que prové de l’instint, de la rutina, etc; en oposició a acte humà.
Per tal com no és possible de descobrir-hi la natura intelligent i lliure de l’home, aquests actes no són tinguts en compte per la moral
praxi social
Filosofia
Categoria central del marxisme, que subratlla la primacia de la pràctica i de la realitat socials com a fonament de tota possible teorització.
No significa, tanmateix, una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues Definit a vegades també com a filosofia de la praxi, entre els pensadors que més explícitament han desenvolupat el concepte cal esmentar AGramsci, GLukács i JPSartre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina