Resultats de la cerca

Seguidor del corrent fenomenològic francès, aplicà aquest mètode a qüestions relacionades amb l’estètica, especialment els problemes que es deriven de la relació entre l’objecte estètic i l’espectador Entre les seves obres, cal esmentar Phénoménologie de l’expérience esthétique , 1967 Pour l’homme essai , 1968 Art et Politique , 1974

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la production 1973 La…

Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970

Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al collegi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie , Aglaophamos , Kalliklés , Contes pour les métaphysiciens , La religion de l’Harmonie , La logique de l’amour , Les noergies créatrices , De la Nature des Êtres , La fin du sage , Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie i la novella d’idees L’initiateur

Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar…

Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947, Totalité et infini 1961,…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1989, ha estat successivament comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brusselles 1989-93, de l' Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González 1993-95, del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam 1996-2002, del Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera de Sant Sebastià 2002-04 Ha presentat i comissariat exposicions dedicades a Miquel Barceló, Eulàlia Valldosera, Lawrence Weiner, Vito Acconci, John Baldessari, Tony Brown, Frederick Kiesler, Cristina Iglesias, David…

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme progressista dels…

Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara…