Resultats de la cerca

Com a doctrina fou iniciat per Ch S Peirce, membre, juntament amb W James, del Metaphysical Club de Boston 1872-74 La collaboració d’ambdós i de F C S Schiller en la revista Leonardo 1903-07 féu cristallitzar l’anomenat pragmatisme italià M Calderoni, el jove G Papini i G Vailatti Bé que Peirce intentà de distingir la seva doctrina pragmatisme lògic de les modalitats que aquesta adoptà en James pragmatisme ètic i religiós i Schiller pragmatisme anomenat humanista, amb importants dosis d’irracionalitat i voluntarisme, tanmateix les dues darreres variants no foren sinó aplicació de…

S'oposa al pragmatisme i, més popularment, a l’oportunisme

Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme

Deixeble de Bergson, exposà el seu pragmatisme religiós a Dogme et critique 1907 Escriví La pensée intuitive 1929-30, Le problème de Dieu 1929 i Introduction à l’étude du problème religieux 1944

Inicià la seva investigació en psicologia, en la qual obrí unes pistes que es revelaren d’una gran fecunditat L’obra The Principles of Psychology 1890 en conté les idees mestres En filosofia fou el propugnador del pragmatisme , que es tradueix, èticament, en utilitarisme i en acció N'exposà els elements essencials, entre altres obres, a Pragmatism A New Name for Old Ways of Thinking 1897 i Essays of Radical Empiricism 1912

Antigament fou defensada pels sofistes, però és modernament, a partir de la descoberta de les geometries no euclidianes, quan adquireix consistència, per obra de Poincaré, que l’aplica als principis geomètrics Mach i Dubem l’apliquen a la física, Hilbert, a la matemàtica, amb el formalisme, i Carnap, a la construcció de llenguatges També el pragmatisme i l’operativisme són en certa manera teories convencionalistes I fins i tot hom n'ha volgut veure Kant com a precursor

Llicenciat el 1922, fou professor d’història de la filosofia a la Universitat de Torí de 1936 a 1976 Fou cofundador de la revista Quaderni di Sociologia 1950 i codirector, amb Norberto Bobbio, de Rivista di Filosofia des del 1952 Als anys cinquanta fou el principal impulsor del corrent filosofic anomenat neoilluminismo , en el qual convergiren l’existencialisme europeu de postguerra, el pragmatisme de John Dewey i la filosofia analítica S'interessà també per la sociologia i collaborà a la premsa diària a La Stampa' des del 1964 i al Giornale' des del 1972 D’entre les seves obres…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel…

Pel neopragmatisme, la visió més àmplia possible no coincideix mai amb una mirada panoràmica, neutral, objectiva, absoluta Es tracta d’anar més enllà de l’oposició universalisme-relativisme L’activitat filosòfica s’ha d’entendre com una espècie de descripció i de narració entre les altres, més o menys diferent de les altres, però no superior S'ha acusat el neopragmatisme d’ésser relativista, ja que rebutja la racionalitat i la universalitat de la modernitat Convé inspirar-se en els filòsofs que han contribuït a la desconstrucció dels privilegis de la paraula filosòfica o a la promoció d’una…

Format en l’àmbit de la filosofia analítica, fou deixeble de Carnap, però anà evolucionant i integrà en el seu pensament elements propis del plantejament lingüístic del darrer Wittgenstein, d’allò que els anglosaxons anomenen metafísica continental fonamentalment Heidegger i, sobretot, de la tradició de la qual ell es considerava hereu el pragmatisme americà de JDewey i WJames Rorty defensà en les seves obres una orientació filosòfica absolutament oposada a la de la tradició metafísica occidental La seva tesi és que la filosofia hauria de centrar-se en la solidaritat humana i no…