Resultats de la cerca

És una posició intermèdia entre el realisme i el nominalisme El primer conceptualista fou Pere Abelard, bé que Aristòtil n'és, en certa manera, un precedent

El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid

És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson

Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760

Fou metge del califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, fins que el succeí 1182 Averrois És conegut per la seva obra mèdica i per l’obra Ḥayy ibn Yaqẓan , traduïda al llatí 1671 com a Philosophus autodidactus , en la qual afirma la possibilitat de conèixer les veritats supremes amb la sola raó El protagonista, crescut sol en una illa deserta, és considerat precedent de l’Adrenio d' El criticón Hom ha demostrat que s’inspirà en un antic conte àrab, el qual devia haver estat conegut per Gracián

Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Té el seu precedent en la noció de ορμἠ, emprada per Aristòtil per a designar aquelles accions que corresponen a un impuls natural, i pels estoics, que la conceptuaren com la capacitat d’esforçar-se o l’impuls generat en la consecució d’un objectiu En la filosofia moderna, tingué un cert relleu en alguns filòsofs d’importància Així, Hobbes l’utilitzà en un sentit mecànic, tot definint-lo com un moviment que es dóna en l’espai i en el temps, mesurable i que en l’home és determinat per la voluntat En Spinoza, constitueix l’esforç del real per a perseverar en l’ésser En els cossos…

La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…