Resultats de la cerca

Hom en diu també, en general, reducció fenomenològica Tanmateix, cal distingir entre la reducció eidètica , en què hom prescindeix dels fenòmens o processos particulars per tal d’assolir l’essència, i la reducció transcendental , o reducció fenomenològica pròpiament dita, que prescindeix de l’essència per tal d’assolir el residu fenomenològic de la consciència transcendental

En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…

Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…

Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…