Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…
Wang Si
Filosofia
Història
Filòsof xinès, un dels principals representats del neotaoisme posterior a la dinastia han.
Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa
element
Filosofia
Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principals de què és compost l’univers físic.
Generalment hom en comptava quatre aigua, terra, aire i foc, corresponents a l’anomenada teoria dels quatre elements , la formulació més precisa de la qual correspon a Empèdocles sovint hi era afegit un cinquè element o quinta essència l’èter
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià…
fisicalisme
Filosofia
Doctrina neopositivista segons la qual l’únic criteri de veritat és la verificació positiva i empírica.
En són els principals representants Otto Neurath i Rudolf Carnap
nativisme
Filosofia
Teoria segons la qual la representació dels conceptes té un caràcter innat i és prèvia a qualsevol sensació o a qualsevol conjunt de sensacions, per tal com no és condicionada a una elaboració mental.
El nativisme deriva principalment del pensament kantià, i ha tingut entre els representants principals Stumpf, Panum, Hering, Müller i WJames
S
Filosofia
Figura lul·liana circular que es refereix a l’ànima, una de les cinc principals emprades per Ramon Llull en la seva Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272.
La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna
Arnold Geulincx
Filosofia
Moralista i filòsof flamenc.
Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675
Matthew Tindal
Filosofia
Filòsof anglès.
Hostil als dogmes i a la intolerància teològica, definí la veritable religió com a natural, racional i de contingut ètic La seva obra Christianity as Old as the Creation 1730 constitueix una de les principals aportacions al deisme
Bruno Bauch
Filosofia
Filòsof alemany.
Pertanyé a l’ escola de Baden Feu de la idea, una entitat unificadora que enclou la veritat i el valor Obres principals Immanuel Kant 1917, Wahrheit, Wert und Wirklichkeit ‘Veritat, valor i realitat’, 1923 i Die Idee 1926