Resultats de la cerca

És autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefeš we-ha-Leḥašim , en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat Ḥen El 1305 residia a Perpinyà Fou excomunicat i perseguit pels antimaimonistes, contraris a les seves interpretacions allegòriques de la Bíblia

En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…

Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses

Visqué com a esclau a Sinope, però aconseguí la llibertat Típic representant de l’ escola cínica , és famós per les seves sàtires sàtira menipea , que demolien qualsevol dogma filosòfic o científic Eren compostes de mim i de diàleg socràtic, en prosa i en vers Imitades a Roma per Varró, influïren també altres autors, gràcies als quals hom coneix l’obra de Menip, totalment perduda

Hom sap que comandà la flota samiòtica que derrotà els atenesos 441-440 aC Resten uns quants fragments de la seva obra en prosa Sobre la natura o sobre l’ens , conservats per Simplici També el tractat pseudoaristotèlic Sobre Melissos, Xenòfanes i Gòrgies en dóna moltes notícies, i permet de suposar que representà la transcripció ontològica més sistemàtica i coherent del pensament de Parmènides

S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I

Doctorada en filosofia, fou premiada pel Gruppe 47 i, amb ell, participà de l’inquietud política davant l’Alemanya Federal Ha escrit poesies Die gestundete Zeit ‘El temps ajornat’, 1953, Anrufung des Grossen Bären ‘Invocació de l’Ossa Major’, 1956 prosa narrativa Das dreissigste Jahr ‘L’any trenta’, 1961, Ein Ort für Zufälle ‘Un lloc per a casualitats’, 1965, Simultan ‘Simultani’, 1972 novella Malina 1972 i comèdies per a la ràdio, com, p ex, Der gute Gott von Manhattan ‘El bon Déu de Manhattan’, 1958