Resultats de la cerca

Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el…

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…

Es graduà com a medievalista a l’École Nationale des Chartes 1947, i posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat d’Indiana, on obtingué el doctorat en història el 1950 Ensenyà, successivament, a les universitats de Duke, Bryn Mawr, Johns Hopkins, l’estatal de Buffalo i, del 1981 fins a la jubilació, a la Universitat de Stanford, Califòrnia La idea central del seu pensament és la mimesi , impuls que modela el desig, matèria primera de l’acció i els pensaments humans Cal entendre la mimesi com una emulació individual i collectiva que crea…

Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756  A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’ Antoni Rubió i Lluch , dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…