Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Carl Gustav Hempel
Filosofia
Filòsof alemany.
El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973
Ludwig Feuerbach
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada…
Johann Gottfried von Herder
Educació
Filosofia
Filòsof, escriptor i pedagog alemany.
Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…
John Toland
Filosofia
Filòsof irlandès.
Representant del deisme britànic, és autor de Christianity not Mysterious 1696, publicat anònimament i condemnat 1697 pel parlament irlandès Oposat a tot el sobrenatural, només admetia una religió natural basada en un culte nou a la fraternitat humana i a la natura Amic de Leibniz i de Sofia Carlota de Prússia, a la qual dedicà Letters to Serena 1704, escriví encara Pantheisticon 1710, que també aparegué anònimament
Anacharsis Clootz
Filosofia
Nom amb què és conegut l’enciclopedista francès d’origen prussià Jean-Baptiste du Val de Grace.
Baró de Clootz, fou company d’estudis de Lafayette i Montesquieu ingressà, després, a l’escola militar prussiana, però tornà a París 1776, on es distingí per la seva oposició al cristianisme Durant la Revolució Francesa destacà pel seu radicalisme jacobí i per les seves excentricitats Obtingué la ciutadania francesa 1792, i fou diputat Enemic de Robespierre, aquest l’involucrà en el procés contra els hebertistes i el condemnà a la guillotina
Voltaire

Voltaire
iStockphoto.com/HultonArchive
Filosofia
Nom amb què és conegut François-Marie Arouet, escriptor i pensador francès.
Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina,…
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a la qual cal atribuir la migrada obra…
Jean-Baptiste le Rond D’Alembert
Filosofia
Enciclopedista francès.
Fill natural del cavaller Destouches i de Madame de Tencin El 1739 publicà una Mémoire sur le calcul intégral , que li valgué d’ésser admès el 1741 a l’Académie des Sciences Dos anys més tard publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique Continuà dedicant-se a les investigacions científiques Recherches sur les équinoxes 1749, Essai d’une nouvelle théorie sur la résistance des fluides 1752, els resultats de les quals foren publicats en Opuscules mathématiques 1761-80, 8 vols, on també figuren la Théorie générale des vents i diverses memòries sobre el càlcul de…
Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedric Hegel
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…