Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
sensació consecutiva
Filosofia
Psicologia
Prolongació d’una vivència sensorial, quan l’estímul extern ja no actua (efecte postimatge).
dubte
Filosofia
Incertesa entre el sí i el no o respecte a l’adopció d’una entre dues o més proposicions, que porta a la suspensió del judici.
Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable
autonomia
Filosofia
Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa.
Una llei és autònoma quan té en ella mateixa el seu fonament i la raó pròpia de la seva legalitat, i, en general, una moral és autònoma, en oposició a una moral heterònoma, quan és basada en fonaments i criteris intrínsecs al subjecte de la moral i no imposats des de fora En Kant, l’autonomia de la moral és basada en l’autonomia de la voluntat pura, mentre que la voluntat només és determinada en virtut a la pròpia essència, és a dir, en virtut de la forma universal de la llei moral, independentment fins i tot de la natura de l’objecte del voler l’autonomia de la…
Robert Nozick
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard Tot i que ha conreat diferents àmbits del discurs filosòfic, és conegut sobretot per la seva tasca dins l’àmbit de la filosofia política La seva posició ha estat definida com un liberalisme radical que malda per limitar els drets de l’estat enfront dels drets de l’individu, que ell es proposa defensar Segons Nozick l’estat només ha d’intervenir quan els individus ataquen les llibertats dels altres o quan els individus deleguen els seus drets a l’estat És famós per les seves crítiques contra teories finalistes com l’utilitarisme o la teoria de la…
distinció
Filosofia
Diferència entre dos o més éssers, realitats o dimensions del real en virtut de la qual una cosa no és l’altra o bé hom no considera que ho sigui.
Molt relacionat amb el problema de la divisió, ocupà l’interès del pensament grec i de l’escolàstica En aquesta perspectiva hom parla de distinció real si es tracta de la corresponent a coses realment distintes, o de simple distinció de raó , en el sentit d’una distinció purament mental La distinció real pot ésser física o metafísica , segons que es refereix a un nivell del real o a l’altre Hom distingeix entre distinció absoluta , quan les diverses realitats no són ni modes l’una de l’altra, i distinció modal , quan es tracta de l’existent entre una cosa i el seu…
autenticitat
Filosofia
Terme aplicat per alguns filòsofs a l’existència humana per a designar el caràcter de l’home quan esdevé allò que és veritablement i radicalment.
Ortega y Gasset parlà de l’autenticitat i de la inautenticitat com a característiques ontològiques de la realitat humana, i Heidegger com a modes d’èsser bàsics de l’existència Dasein
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a…
relativisme
Filosofia
Lògica
Tendència, doctrina, etc. , segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu per tal com el coneixement és vist com a purament relatiu al subjecte.
El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme rep altres…
Publi Eli Aristides
Filosofia
Retòrica
Sofista i orador grec.
S'installà a Esmirna, ciutat que, gràcies a la seva intervenció, Marc Aureli féu reconstruir quan fou assolada per un terratrèmol Hom conserva cinquanta-cinc discursos seus, elogis de diversa mena com és ara A Roma
Olaf Månsson
Filosofia
Cartografia
Historiografia
Humanista, historiador i cartògraf suec; germà de Jöns Månsson.
Enviat a Roma per Gustau I de Suècia 1524, s’hi establí quan el seu país abraçà la Reforma Autor d’una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum 1539 i d’una Historia de gentibus septentrionalibus 1555
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina