Resultats de la cerca

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…

Rector de Silla Horta Formava part, sembla, de l’incipient grup lullià de València Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic 1390

Educat a la Universitat de Salamanca, on fou catedràtic de teologia moral 1524 i rector 1529 Imità i adaptà obres dels clàssics antics, però, sobretot, excellí amb obres morals Diálogo de la dignidad del hombre i científiques Tratado sobre la piedra imán , etc

Estudià a Salamanca Les seves ampliacions, glosses i traduccions de Fernán Pérez de Oliva, Luis Mexia i Lluís Vives foren publicades el 1546 Obras Anà a Mèxic, on fou cronista de la capital, canonge i rector de la Universitat És autor d’una important Crónica de la Nueva España 1914

Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull

Fou professor i rector de la Columbia University, de Nova York 1901-45 Edità Educational Review 1891, i escriví The Meaning of Education 1898, Education in the United States 1910 i The Path to Peace 1930 Milità activament en el partit republicà i presidí l’American Academy of Arts and Letters 1928-41 Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1931

Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó

Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians

Poeta llorejat per Maximilià I 1514, fou professor 1512 i rector de la Universitat de Viena 1516-17 i supervisà l’edició de diversos autors antics, sobretot Ovidi i Plini el Vell Fou metge i burgmestre des del 1526 de Sankt Gallen, on introduí la reforma zwingliana Presidí els debats sobre les doctrines de Zwingli a Zuric 1523 i de BHaller a Berna 1528 Escriví una crònica dels abats de Sankt Gallen i una història dels reis francs

Catedràtic d’història de la pedagogia, fou rector de les universitats de Poitiers 1890 i Lió 1895-1905, diputat per Taru 1881-89 i entrà el 1907 a l’Académie des Sciencies Morales et Politiques És considerat com el primer historiador, i un dels millors, de la pedagogia Entre les seves obres cal destacar Histoire de la Pédagogie 1885, Histoire critique des doctrines de l’éducation en France depuis le XVIème siècle 1897 i Les grands éducateurs 1904