Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
racionalisme
Filosofia
Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó.
Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran
Filosofia
Judaisme
Metge, rabí, filòsof i talmudista; fou versat en totes les ciències religioses i profanes.
Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé, tractats…
Zeraḥya ben Iṣḥaq Gràcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge, filòsof i traductor jueu, de família barcelonina.
El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia Es conserven d’ell una desena de poesies religioses
Maria Caro i Sureda
Filosofia
Doctora en filosofia.
Ja a dotze anys s’havia fet remarcar en una discussió pública a la Universitat de València El 1789 ingressà al convent de Santa Caterina de Siena de Palma Mallorca Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas 1781, i escriví algunes poesies religioses en castellà
Francesco Maria Molza
Filosofia
Literatura
Poeta humanista.
Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses
Yosef ben Ya‘qob ibn Ṣaddiq
Filosofia
Literatura
Judaisme
Rabí, poeta i filòsof jueu.
Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior
escola jònica
Filosofia
Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes).
Hi pertanyen els pensadors presocràtics, considerats com els pares de la filosofia grega i occidental Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit i Anaxàgores El tret comú subjacent a les diferències específiques de cada pensador és un esforç d’interpretació racional del món, del qual cerquen el principi primordial αρχή, en oposició a la mitologia que impregna les cosmogonies religioses i epicopopulars
Zeraḥya ben Iṣḥaq ha-Leví Gerundí
Filosofia
Gramàtica
Literatura
Judaisme
Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu, fill d’Iṣḥaq ben Zeraḥya.
Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses
Wang Chong
Filosofia
Filòsof xinès.
Lletrat adepte als texts confucians guwen escriptura antiga influïts pel taoisme, adoptà una postura molt crítica davant les creences religioses, que identificava amb les supersticions A la seva obra Lun Heng negà la supervivència de l’ànima, sostingué que la natura humana no és bona ni dolenta i defensà un naturalisme determinista radical, escèptic i negatiu
John Cheke
Filosofia
Humanista anglès.
Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556