Resultats de la cerca

En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes…

Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…