Resultats de la cerca

En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’

Així, d’una banda, la vida resulta mecànicament de la configuració dels òrgans, i, de l’altra, cada òrgan disposa, ultra de les propietats vitals que li són pròpies, de la capacitat d’organitzar-se

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres

Pare de Maria Lluïsa Alcott i cosí de William Alcott Reformador pedagògic, de tendència mística i socialista, intentà la renovació de l’educació dins l’ambient purità de Boston, on inicià una escola, inspirada en les teories de Pestalozzi 1828-30 Publicà Conversations on the Gospels , resultat d’un treball amb els infants, que provocà el tancament de l’escola És autor de Concord Days 1872, The Doctrine and Discipline of Human Culture 1836, Ralph Waldo Emerson 1865 i Observations on the Principles and Methods of Infant Instruction 1830

El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…

Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món

Atès que la coincidència no és necessària, l’atzar presenta un aspecte subjectiu d’imprevisibilitat