Resultats de la cerca

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…

Polemitzà amb Epicuri és recordat, sobretot, per haver escrit amb estil sovint humorístic unes suposades cartes de camperols, cortesanes, etc El seu estil és influït per Llucià de Samosata

Visqué a França Traduí de l’àrab al llatí els Elements d’Euclides i d’altres obres d’astronomia i de càlcul És autor de Perdifficiles quaestiones naturales i de De eodem et diverso

Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…

Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556

Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762

Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos